Deu preguntes, deu respostes

Diferentes medios de comunicación han transmitido opiniones de instituciones y organizaciones que se han posicionado, a favor o en contra de la VPC, y han objetado algunos aspectos de este programa.

Los Colegios Oficiales de Médicos, así como el Consejo General de Colegios de Médicos (CGCOM) se han esforzado en explicar y publicar diferentes opúsculos pormenorizando tanto los aspectos conceptuales como las cuestiones más técnicas del programa de la VPC.

Sin embargo, siguen apareciendo dudas o confusiones que sugieren la necesidad de explicar de nuevo, de forma sencilla y pragmática, qué es y qué no es el programa de la VPC.

• 1. Què és la VPC / Què no és la VPC?
  • La VPC és un procés de “re-col·legiació” dels metges que exerceixen activitats de caràcter assistencial i la fi última del qual és la seguretat tant
    del pacient com del propi metge.
  • La VPC no és cap examen que comprometa directament l’exercici professional.
• 2. Per què es diu VPC / Per què no es diu re-col·legiació?
  • Es diu VPC per a indicar que és un procés relacionat amb la col·legiació i delimitat en la seua duració a un període de temps determinat i dirigit al col·lectiu de metges que exerceixen activitat assistencial (6 anys).
  • No es denomina re-col·legiació per què no va dirigit a tots els metges sinó solament als quals mantenen una activitat assistencial; els metges que no veuen pacients poden estar col·legiats, no obstant això, no tenen per què validar la seua competència clínica.
• 3. De qui depén la VPC / De qui no depén la VPC?
  • La VPC és un procés registrat per l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) i per tant depén dels Col·legis Oficials de Metges espanyols, així com del CGCOM.
  • La VPC no depén de les administracions públiques espanyoles, ni de les societats científiques, ni de les organitzacions sindicals ni de cap organisme europeu.
• 4. Quin cost té la VPC per al col·legiat / Quin cost té la VPC per als col·legis?
  • El programa de la VPC no té cap cost econòmic per al metge col·legiat que accedisca al programa; la credencial que obté el metge en finalitzar la sol·licitud de la VPC és un servei que els col·legiats reben pel fet d’estar col·legiats.
  • El cost dels mitjans materials, programes informàtics, així com els recursos humans necessaris per al desenvolupament de la VPC estan assumits pels Col·legis Oficials de Metges i pel CGCOM entenent que, al costat del registre, la VPC és una altra de les principals responsabilitats dels col·legis envers els col·legiats.
• 5. La VPC és obligatòria / La VPC no és obligatòria?
  • Dins de l’àmbit col·legial (intramurs) la VPC ha de ser universal per a tot metge que tinga activitat assistencial i es comprometa amb els valors de la professió, ja que la credencial de la VPC permet al
    metge mostrar a la ciutadania de manera transparent el seu compromís amb la qualitat dels seus actes professionals. Sobre la base dels principis de responsabilitat i transparència l’assemblea de l’OMC va incorporar intramurs l’obligatorietat de la VPC.
  • Des de l’òptica d’altres àmbits al dels professionals, com puguen ser el de l’administració sanitària o l’àmbit sindical, la VPC no es obligatoria. Una altra cosa és que els uns o els altres puguen establir col·laboracions o sinergies entre programes coincidents en els seus fins.
• 6. Es pot exercir sense la VPC / No podré exercir sense la VPC?
  • Si, es pot exercir sense la VPC; l’únic requisit legal vigent per a exercir de metge a Espanya, a més del títol de llicenciat, grau o
    equivalent, és el d’estar col·legiat. L’obligatorietat de la VPC és intramurs, això és, la de la responsabilitat i transparència de les organitzacions col·legials amb si mateixes; adquirir la credencial de la VPC és accedir a una garantia però la VPC no s’aprova o se suspén.
  • Actualment, ni la legislació europea ni l’espanyola exigeixen cap requisit de re-col·legiació periòdica ni de recertificació per a exercir de metge. No obstant això no han de desconsiderar-se diferents iniciatives que suggereixen o encaminen cap a la futura obligatorietat de la re-certificació, com:
    • i) els nombrosos països, fonamentalment de l’àmbit anglosaxó, que ja han incorporat processos periòdics obligatoris de validació,
    • ii) l’existència de Directives europees sobre els requisits del reconeixement i registre de professionals per a la mobilitat transfronterera, i finalment,
    • iii) l’anunci del Ministeri de Sanitat sobre un futur Decret llei sobre la reglamentació del Desenvolupament Professional (DP).
• 7. VPC versus Re-certificació / Re-certificació versus VPC
  • La VPC s’interessa per la idoneïtat de qüestions de l’àmbit col·legial, i per a això comprova si el metge exerceix com a metge assistencial, valora l’estat de salut per a exercir adequadament de metge especialista i comprova la no mala praxi del sol·licitant; com a resultat de la idoneïtat d’aquests apartats les organitzacions col·legials atorguen una credencial que ho certifica i que es denomina VPC.
  • La re-certificació s’interessa pel manteniment de la competència professional i molt especialment per les competències pròpies d’un especialista. Per això, les societats científiques, posseïdores del coneixement de cada especialitat, han de ser les primeres institucions interessades i relacionades amb les credencials de re-certificació.
• 8. Com sé jo que posseïsc la VPC / Com saben els altres que posseïsc la VPC?
  • Una vegada realitzat el tràmit administratiu de la VPC el Col·legi del metge o el CGCOM valorarà la sol·licitud i en el cas de ser positiva la Junta Directiva emet la corresponent resolució de VPC. L’interessat rep una credencial que certifica la VPC per un període de 6 anys.
  • La credencial de la VPC pot ser utilitzada pel metge per a comunicar on considere oportú el seu estatus. A més, el *CGCOM incorpora la VPC al registre públic de metges de manera que qualsevol ciutadà pot comprovar en la pàgina web de l’OMC l’estatus de la VPC de qualsevol metge col·legiat.
• 9. L'administració sanitària participa en la VPC / L'administració sanitària imposa la VPC?
  • La VPC és una iniciativa dels Col·legis Oficials de Metges i del CGCOM que ostenta la titularitat del registre. No obstant això, en nom dels principis de responsabilitat i transparència, l’estructura de govern de la VPC disposa d’un màxim òrgan de decisions en el qual l’administració sanitària es troba representada pel Director General d’Ordenació Professional, amén d’altres agents com FACME, CNECS i la CNDME.
  • L’administració sanitària no imposa la VPC atés que és una estructura aliena a l’administració. No obstant això, l’administració sanitària, depositària de l’autoritat legal (la potestas) sobre la certificació i registre dels professionals sanitaris, pot, si ho considera oportú, delegar tràmits o execucions d’aquests processos a institucions que tinguen l’autoritat moral i reconegut prestigi en la seua trajectòria (la authoritas), com poden ser els Col·legis Oficials de Metges, institucions de dret públic.
• 10. Present de la VPC / Futur de la VPC?
  • La VPC és un programa amable pel senzill, referent a l’econòmic sense cost per al professional, i rigorós en el seu desenvolupament sota la vigilància de les institucions. La VPC aporta una credencial que beneficia al pacient, en indicar-li que el professional que li atén segueix la tutela de les organitzacions professionals, que beneficia al metge, en poder demostrar amb ella que la seua trajectòria professional és compromesa i transparent, i que facilita a l’administració sanitària i al legislatiu la informació per a poder garantir a la ciutadania la qualitat dels metges col·legiats que exerceixen en el sistema nacional de salut.
  • En un futur pròxim la concurrència dels Col·legis professionals, les SSCC i les administracions sanitàries permetrà travar les responsabilitats dels tres principals agents en els quals ha de descansar el Desenvolupament Professional (DP) dels metges, això és, col·legis, SSCC i administracions sanitàries. Els tres agents entendran que, sense la concurrència d’una d’elles, només es podran establir programes de Desenvolupament Professional incomplets o coixos.